Programa: Delectare, docere et movere

DELECTARE, DOCERE ET MOVERE...

La Caravaggia fa seus els objectius de la retòrica (delectare, docere et movere) a través d’un treball minuciós en l’elecció i la interpretació d’aquest programa del seicento.

La corneta, el sacabutx, el baixó i el violí són una formació molt habitual a l’època, i difícil d’escoltar avui dia. El primer premi atorgat a aquest programa en el Concours International des Cuivres Anciens garanteix que aquesta és una de les millors oportunitats per escoltar el virtuosisme instrumental de la Itàlia de principis del XVII.

Intèrprets

LA CARAVAGGIA

Aarón Zapico, clave i orgue

Daniel Zapico, tiorba i guitarra barroca

Joaquim Guerra, baixó

Jordi Giménez, sacabutx

Guadalupe del Moral, violí

Lluís Coll, corneta i direcció

Programa

I

- Giovanni Gabrieli (c 1554/7-1612)

Canzon septimi toni no. 2 (1597)

Violí, corneta, sacabutx, baixó, tiorba i clave

- Bartolomeo de Selma y Salaverde (c 1595-1613/38)

Canzon a due bassi (pub. póstuma: 1638)

Baixó, sacabutx, tiorba i orgue

- Giovani Battista Fontana (1589-1630)

Sonata quarta (pub. póstuma: 1641)

Corneta, baixó, tiorba i clave

- Biagio Marini (1594; 1663)

Sonata terza (1629)

Violí, baixó, tiorba i clave

- Andrea Cima (fl 1606/27)

Capriccio à 4 (1610)

Violí, corneta, sacabutx, baixó, tiorba i clave

II

- Dario Castello (primera meitat del s.XVII)

Sonata duodecima (1644)

Violí, corneta, sacabutx, tiorba i orgue

- Giovanni Picchi (fl 1600-1625) / Antonio Valente (fl 1565–80)

Improvisacions sobre ballos (1621) / (1575)

corneta, sacabutx, baixó, guitarra barroca i clave

- Girolamo Frescobaldi (1583-1643)

Sonata a4 Sopra Rugier

Violí, corneta, sacabutx, baixó, tiorba i clave

- Giovanni Girolamo Kapsperger (c 1580-1651)

Capona & Ciaccona (1626)

Tiorba, órgano y clave

- Andrea Falconieri (1585/6-1656)

Batalla de Barabaso yerno de Satanás

Violí, corneta, sacabutx, baixó, guitarra barroca i clave

Notes de Programa

A finals del segle XVI, un gran nombre de músics i filòsofs comencen a teoritzar sobre la música poètica i la semiopoètica. El principi que regeix aquests tractats és el de la capacitat de la música per moure els afectes i les passions de l’ànima. Aquesta idea no és nova, però sí la importància que té en el primer barroc i el gran nombre d’elements representatius que sorgeixen en aquest moment per aconseguir aquest objectiu.

I si l’objectiu és moure les passions de l’oient, la millor eina és la retòrica clàssica. Ciceró ens diu que un bon discurs ha de ser agradable, instructiu i que ha de moure l’oient. Aquests són els principis que regeixen l’art de la retòrica: l’art de convèncer, de persuadir, de commoure partint del discurs ben estructurat i ben dit.

Servint-se dels mateixos principis estètics que van utilitzar els compositors del primer barroc en les seves obres, La Caravaggia ha dissenyat un concert de música instrumental ordenat i estructurat a partir dels principis de la retòrica, un concert convincent, que mostra totes les armes de la formació curosament organitzades per aconseguir el màxim efecte en l’oient.

Així, en la Canzona de Gabrieli, en el Capriccio de Cima o en la Sonata de Frescobaldi, hi podem escoltar tota la formació en unes peces que ja en sí mateixes presenten un gran nombre de recursos retòrics fàcils de reconèixer en els diferents motius rítmico-melòdics, en les diferències d’amplitud sonora, els jocs contrastants entre les visions vertical i horitzontal del conjunt... Enlloc d’oferir tot un concert amb la mateixa formació, La Caravaggia intercala peces amb formacions més petites que permeten gaudir d’altres timbres i possibilitats. D’aquesta manera, el sacabutx, el baixó, el violí i la corneta tenen el seu espai en el concert abans que la tiorba sorprengui amb el seu gairebé minimalista Kapsperger que desembocarà en l’estrèpit final de la poderosa Batalla de Falconieri.

La música que acompanya tota aquesta teorització estètica és sobretot vocal, però no exclusivament. A finals del segle XVI, la publicació de música per a instruments es dispara d’una forma espectacular especialment en les grans ciutats de la península itàlica. Mai abans havia existit tanta producció de música instrumental escrita com en el segle XVII en ciutats com Roma, Florència o Venècia. Sant Marc, principal centre de culte de la ciutat dels Dux, comptava amb els més reconeguts cornetes, sacabutxos, baixons i violins d’Europa. A més, els seus mestres de capella i organistes composaven per a ells, des de Gabrieli fins a Monteverdi. És en aquest marc que La Caravaggia escull el repertori per al seu discurs retòric en forma de concert.

Delectare, docere et movere és un viatge a través del primer barroc italià guiat per La Caravaggia, en el qual el públic se sent transportat i mogut entre els colors, timbres i afectes més diversos, gràcies a l’intens treball realitzat pel conjunt sobre el discurs musical i les possibilitats retòriques de les obres escollides.

Duració

80 minuts amb pausa

Requisits

· Un orgue i un clavicèmbal (italià) afinats a A= 440Hz en mesotònic de ¼ de coma.

· 6 faristols, 6 cadires i un tamboret per l’organista.

· Il·luminació suficient per la lectura de les partitures.

· Disponibilitat de l’espai escènic un mínim de 3 hores abans del concert per al muntatge i l’afinació dels instruments i un assaig general.