3 de jul. 2008

Programa: Els capricis del Cavalier Merula

TÍTOL DEL PROGRAMA

Els capricis del Cavalier Merula

Cançons d’amor del seicento

OBRES I COMPOSITORS

I

- Dario Castello (primera meitat del s.XVII)

Sonata decimasesta (164 )

- Tarquinio Merula (1590/95; 1665)

Un bambin che va alla scola

Folle é ben che si crede

- Giovani Battista Fontana (?1589; ?1630)

Sonata seconda (pub. pòstuma: 1641)

- Tarquinio Merula (1590/95; 1665)

Chi vuol c’hio m’inamori

Sempre lieta gioconda e brillante

II

- Biagio Marini (1594; 1663)

Passacalio a 3 i a 4

- Tarquinio Merula (1590/95; 1665)

Non ha’l regno d’amor

El me tira nott’e di

- Andrea Falconieri (1585/6; 1656)

Batalla de Barabaso yerno de Satanás

- Tarquinio Merula (1590/95; 1665)

Hor ch’é tempo di dormire

COMENTARI

La sensibilitat que mostra Merula en les seves cançons l’eleva al més alt nivell entre els compositors de la seva època. Quan una veu com la de Marta Infante acarona les seves belles melodies es impossible escapar de l’influx d’aquest compositor i de les seves peces. Les originals instrumentacions i la sempre emocionada interpretació de La Caravaggia fan lluir aquesta preciosa perla del seicento italià.

DURACIÓ DEL PROGRAMA

80 minuts (amb descans)

ÈPOCA

BARROC

FORMACIÓ UTILITZADA

LA CARAVAGGIA

Clavicèmbal i orgue: Daniel Espasa

Tiorba: Daniel Zapico

Viola de gamba: Pau Marcos

Baixó: Joaquim Guerra

Sacabutx: Jordi Giménez

Violí: Guadalupe del Moral

Corneta: Lluís Coll

Veu: Marta Infante

Direcció: Lluís Coll

REQUERIMENTS DE PRODUCCIÓ DEL PROGRAMA

Un orgue i un clavicèmbal (italià) afinats a 440 mesotònic de ¼ de coma

8 faristols, 8 cadires i un tamboret per l’organista

Il·luminació suficient per a la lectura de les partitures

Disponibilitat de l’espai escènic un mínim de 3 hores abans del concert pel muntatge i afinació dels instruments i un assaig general.

NOTES DEL PROGRAMA

Tarquinio Merula és un dels grans del seicento italià. Nascut a finals del segle XVI a Cremona, viu la major part de la seva vida al nord de l’actual Itàlia. Excepte durant un període de cinc anys (1621-1626) durant el qual va estar servint al rei Segismund III de Polònia a Varsòvia, la resta de la seva vida la passa anant i venint entre Cremona, Lodi i Bergamo.

Aquest anar i venir no és casual, sinó que és fruit de la incòmoda personalitat de Merula. Un cop més ens trobem davant d’un artista que en les seves obres reflecteix un altíssim grau de sensibilitat i al mateix temps se’ns descobreix com a una personalitat intractable pels seus congèneres.

La pesta que va arrasar Itàlia al 1630 es va endur molts i molt bons músics a la tomba, entre ells Alessandro Grandi, fins llavors maestro di capella de Santa Maria Maggiore a Bergamo. Tarquinio Merula serà nomenat el seu successor el 1631, però al 1632 és acomiadat per “indecència manifestada cap a varis del seus pupils”.

Es podria pensar en un comiat improcedent dels que la història n’és plena, però la vida de Merula no sembla confirmar aquest argument. Després d’aquest episodi torna a Cremona on reclama la seva antiga plaça de maestro di cappella de les Laudi della Madonna (celebrades a la catedral els dissabtes i vigílies de les festivitats marianes). Però tampoc dura massa, el 1635 deixa el càrrec per discrepàncies sobre qüestions de diners i responsabilitats. El 1638 torna a Bergamo, aquest cop com a maestro di capella de la catedral, al costat de Santa Maria Maggiore. Com a tants altres llocs, l’intercanvi de músics entre les dues esglésies era quelcom habitual. Un cop més, el caràcter de Merula irromp amb força provocant que el 1642 es prohibeixi als músics de Santa Maria Maggiore tocar sota la direcció del nostre protagonista. Finalment torna a Cremona on recuperarà i mantindrà els càrrecs d’organista de la catedral i d’organista i maestro di capella de les Laudi della Madonna.

Aquest cul inquiet i de difícil tracte, mostra la seva cara més sensible en les cançons vocals escrites a partir de 1624. Són cançons plenes de tendresa, passió y dramatisme. Algunes ens mostren un estil i caràcter desenfadats, són cançons populars amb totes les connotacions modernes del terme. A l’altre extrem hi trobem el sofriment, el dolor i l’amor que sent la Mare pel Fill, en una de les nanes més tendres, i al mateix temps més intenses, que mai s’han escrit, “Hor ch’é tempo di dormire”, escrita sobre un obstinat de dues notes.

El concert que presenta La Caravaggia és una selecció dels capricis que Tarquinio Merula recull en el “Curtio precipitato” de 1638 que es presenten embolcallats amb algunes peces instrumentals dels més reconeguts del seicento: Castello, Fontana, Marini i Falconieri.

La Caravaggia conta, en aquesta ocasió, amb la veu de Marta Infante, un jove valor de la música que dia rere dia veu recompensat el seu esforç amb un reconeixement del públic i de la crítica que no sembla tenir aturador.


Textos

Un Bambin che va alla scola

fatto son ohimè meschin

ond' Amor m'ha preso à folla

come fuss un passerin.

Quel ch'è peggio e che la Puta

che m'insegna l'alfabet

d'ogni mal sempre m'inputa

e s'acorda col fraschet.

Un ucel che sta nel bosco

fatto son ohimè meschin

ond'amor col fiele e tosco

m'ha inescato il saracin.

Quel ch'è peggio, è ch'il crudele

privo m'ha di libertà

e con lagime, e querele

vivrò sempre in povertà.

Duro sasso à presso un rio

fatto son ohimè meschin

onde l'acqua de l'oblio

bevo ogn'hor, per mio destin.

Quel ch'è peggio, e ch'ho nel petto

vivo incendio, e grave ardor

che mi fa tanto sogetto

che languendo, pero ogn'hor.

Come cera apo del foco

mi consumo ohimè meschin

e mancando à poco à poco

alla fossa vuo vicin.

Quel ch'è peggio, e mi dispiace

che restiate voi qua sù

onde prego Amor rapace

ch'anco voi porta là giù.

Folle è ben che si crede

che per dolci lusinghe amorose

o per fiere minaccie sdegnose

dal bel Idolo mio rittragail piede.

Cangi pur suo pensiero

ch'il mio cor prigioniero

spera che goda la libertà

dica dica chi vuole dica chi sa.

Altri per gelosia

spiri pur empie fiamme dal seno

versi pure Megera il veneno

perchè rompi al mio ben, la fede mia.

Morte il viver mi toglia

mai fia ver che si scioglia

quel caro laccio che preso m'ha

dica dica chi vuole dica chi sa.

Ben havrò tempo, e loco

da sfogar l'amorose mie pene

da temprar de l'amato mio bene

e de l'arso mio cor, l'occulto foco.

E trà l'ombre, e gli orrori

de nuturni splendori

il mio bel furto s'asconderà

dica dica chi vuole dica chi sa.

Chi vuol ch'io m'inamori

mi diè almen di che?

se d'animati fiori

un fiore che cosa è?

se di begli occhi ardenti

ah che sian tosto spenti?

la morte ohimè n' uccide

il tempo il tutto frange

hoggi si ride

e poi diman si piange.

Se vuol ch'un auro crine

mi leghi, e che sarà?

se di gelate brine

quel or si spargerà?

la neve del bel seno

qual neve ancor vien meno

la morte ancor produce

terror, ch'il seno ingombra,

hoggi siam luce

e poi diman siam ombra.

Dovrò prezzar tesori

se vedo io morirò

e ricercar honori

che presto io lascierò?

in che fondar mia speme

se giongon l'hore estreme?

ohimè che mal si pasce

di vanitade il core,

hoggi si nasce,

e poi diman si muore.

Sempre lieta gioconda e brillante

Leggiadretta gentile e vezzosa

Tutta viva compita e galante

e la bella Dorina amorosa

non è Dama la più gratiosa

non è Ninfa la più garbatina

de la cara mia amata Dorina.

Se la ride, ò la balla ò la canta,

se la scherza, la guarda ò lavora,

la rapisce, la lega l'incanta

la ferisce l'accend'e innamora,

ogn'un l'ama, la serva, e l'adora,

ch'ella è troppo gustosa, e carina

la mia cara amorosa Dorina.

Mai si turba si sdegna, ò s'adira

mai si mostra rittrosa, ò rubella

anzi ascolta, gradisse, e rimira

compatisce, e cortese favella

quanto è vaga, mirabile, e bella

tanto è dolce gustosa mamina

la mia cara diletta Dorina.

Gioia gusto placer, e diletto,

gaudio pace dolcezza, e contento

spira e porge quel viso, e quel petto

quel leggiadro, e gentil portamento,

ahi ch'al cielo rapire mi sento

quando miro, e vagheggio vicina

la mia cara adorata Dorina.

Non ha'l regno d'amor più felice di me

Nò alla fe vivo lieto nel cor sento ogn' hor

un contento, un piacer, un pensier

dolc'e car che mì sprona ad amar.

O che dolce dilet, mi trabocca nel sen

vengo men e col canto, e col suon, in canzon

canto rime, e strambot, giorno, e not,

ò che car viver lieto, e danzar.

Che soave gioir e l'amar, e goder

quest'e'l ver e godendo baciar e bear l'alma,

èl pet, e quel vis Paradis

d'un' amant servo fido, e constant.

Ah, che più non si puo, per dolcezza,

e content, io mi sent, a mancar, e finir

nel tuo petto mio cor caro ardor,

morte vien a Dio Filli mio ben.

El me tira nott' e di

con la saetta

Amor furbetta

Ma, spero un giorno

di far ritorno

nel mio primiero stato

ah son piagato.

El me tira notte, e di

con l'arco, e strale

e mi fa male

ma spero maga

che la mia piaga

ritorni à miglior stato,

ah, son piagato

El me tira notte, e di

col fero dardo

ond'io tutto ardo

ma spero aita

alla ferita

[et] al mio cor sprezzato

ah, son piagato.

El me tira notte, e di

senza far tregua

e'l sen dilegua

ma spero forsi

se troppo corsi,

ritrat il pie legato

òsfortunato.

Hor ch'è tempo di dormire

dormi dormi figlio e non vagire,

Perchè, tempo ancor verrà

che vagir bisognerà

deh ben mio deh cor mio fà,

fà la ninna ninna na.

Chiudi, quei lumi divini

come fan gl'altri bambini,

Perchè tosto oscuro velo

Priverà di lume il cielo

deh ben mio deh cor mio fà,

fà la ninna ninna na.

Over prendi questo latte

Dalle mie mammelle intatte

Perchè ministro crudele

Ti prepara aceto e fiele

deh ben mio deh cor mio fà,

fà la ninna ninna na.

Amor mio sia questo petto

Hor per te morbido letto

Pria che rendi ad alta voce

L'alma al Padre su la croce

deh ben mio deh cor mio fà,

fà la ninna ninna na.

Posa hor queste membra belle

Vezzosette e tenerelle

Perchè puoi ferri e catene

Gli daran acerbe pene

deh ben mio deh cor mio fà,

fà la ninna ninna na.

Queste mani e questi piedi

Ch'or con gusto e gaudio vedi

Ahimè com'in varij modi

Passeran acuti chiodi

Questa faccia gratiosa

Rubiconda hor più che rosa

Sputi e schiaffi sporcheranno

Con tormento e grand'affano

Ah con quanto tuo dolore

Sola speme del mio core

Questo capo e questi crini

Passeran acuti spini

Ah ch'in questo divin petto

Amor mio dolce diletto

Vi farà piaga mortale

Empia lancia e disleale

Dormi dunque figliol mio

Dormi pur redentor mio

Perchè poi con lieto viso

Ci vedrem in Paradiso

Hor che dorme la mia vita

Del mio cor gioia compita

Tacia ognun con puro zelo

Tacian sin la terra e'l Cielo

E fra tanto io che farò

Il mio ben contemplerò

Ne starò col capo chino

Sin che dorme il mio Bambino.