In mani dei catalani
L’efecte Borja als cançoners del XVI
Amb disset instruments de vent i una variada percussió, La Caravaggia ofereix un gran nombre de peces contingudes en els cançoners de Palacio, Barcelona, Uppsala i Montecassino, i en una selecció de manuscrits italians que exemplifiquen l’intercanvi musical entre la Corona d’Aragó i la península itàlica en els segles XV i XVI. Cada peça ofereix una formació, un color i un caràcter diferent a l’anterior permetent a l’oient gaudir de totes les possibilitats d’un conjunt de ministrers del segle XVI.
Intèrprets
LA CARAVAGGIA
Marc Clos, percussió
Joaquim Guerra, baixó i xirimies
Tiam Goudarzi, flautes
Francesc Xavier Banegas, sacabutxos
Jordi Giménez, sacabutx
Arnau Rodón, flautes i corneta
Lluís Coll, corneta i direcció
Programa
I
Cançoner de Barcelona
- Pedro de Pastrana (c 1490 - després de 1558)
Llenos de lágrimas tristes
- Lope de Baena (fl 1476-c 1506)
Virgen reina gloriosa
- Mateu Fletxa (1481-1553)
Gloria… pues nació
Cançoner de Montecassino
- Pere Oriola (1440-80)
O vos homines qui transite in pena
- Anònim (s. XV)
La vida de culin
- Anònim (s. XV)
Zappay lo campo
Manuscrits italians
- Anònim (s. XV)
La spagna
- Josquin Desprez (c 1440-1521)
Recordaus de my, segnora
Cançoner del Duc de Calàbria
- Anònim (s. XV)
No soy quien veys bivir
- Mateu Fletxa (1481-1553)
Bella, de vós som amorós
- Nicolàs Gombert (c 1500 - després de 1556)
Dezilde al Caballero
Cancionero musical de Palacio
- Fr. De la Torre (fl 1483/1504)
Danza Alta
- Juán Ponce (c 1476 - després de 1520)
Cómo está sola mi vida
- Diego de Fernandes (†1551)
De ser mal casada
- Gabriel (s. XVI)
De la dulce mi enemiga
II
Manuscrits italians
- Johannes Cornago (c 1400 - després de 1475)
Kyrie de la Missa Mappamundi
- Anònim (s. XVI)
Per la absència
- Heinrich Isaac (c 1450/55-1517)
La Morra
Cançoner del Duc de Calàbria
- Mateu Fletxa (1481-1553)
Què farem del pobre Joan
- Bartomeu Cárceres (fl meitat s. XVI)
Soleta só jo ací
- Anònim (s. XVI)
Rey a quien Reyes
Cancionero musical de Palacio
- Gabriel (s. XVI)
A sombra de mis cabellos
- Juán del Encina? (1468-1529/30)
Pues que tu, Reyna del çielo
- Pedro Escobar (c 1465 - després de 1535)
Las mis penas, madre
Cançoner de Barcelona
- Lope de Baena (fl 1476 - c 1506)
Amor pues tú nos das plazer
- Gabriel Mena († 1528)
A la caça, sus a caça
- Pedro de Pastrana (c 1490 - després de 1558)
Ay, dime señora
Notes de Programa
Al segle XV el contacte entre la Corona d’Aragó i la península itàlica va ser molt intens. El 1443 Alfons IV el Magnànim incorporava el regne de Nàpols a la Corona. Poc després se sentia un clamor a Itàlia: “Oh, Dio mio! La chiesa in mani dei catalani!”. Era el 1456 i el primer papa Borja (Calixte III) iniciava el seu pontificat que duraria només dos anys. El 1492 un altre Borja s’instal·lava a Roma, Alexandre VI que va ser papa fins el 1503.
En aquest marc d’encontres polítics i comercials entre les dues ribes mediterrànies, l’intercanvi cultural, i més concretament el musical, estava a l’ordre del dia. El programa “In mani dei catalani” dóna mostra d’aquest fet.
La Caravaggia presenta un programa de peces que haurien estat tocades per un grup de ministrers de mitjans del segle XVI. Tot i que de forma genèrica es consideraven ministrers tot tipus d’instrumentistes, l’accepció més utilitzada és la que fa referència als instruments de “boca”. “In mani dei catalani” mostra un gran nombre d’aquests instruments: flautes (sopranos, altos, tenors i baixes), xeremies, baixó i baixonets, sacabutxos (alto, tenor i baix) i cornetes, a més dels instruments de percussió. De la mateixa manera que passava a l’època, la capacitat multi instrumentista dels components del conjunt permet oferir colors i timbres molt variats i diferenciats a cada peça. D’aquesta manera s’ofereix una mostra de totes les possibilitats sonores d’un conjunt de ministrers del segle XVI.
El repertori del concert comprèn peces des de finals del segle XV fins a mitjans del XVI trobades tant a la Corona d’Aragó com a la península itàlica. La millor mostra de l’intercanvi entre les dues penínsules la trobem en els cançoners: Cançoner d’Uppsala, Cançoner de Palau, Cançoner de Barcelona i Cançoner de Montecassino. A més dels citats cançoners, el programa de La Caravaggia inclou algunes peces trobades en manuscrits solts a Itàlia, amb títols com “Recordaus de my, segnora” o “Per la absència”, versos en català que posen de manifest, un cop més, la fluïdesa de l’intercanvi entre uns i altres.
La major part del programa es compon de peces concebudes inicialment per a ser cantades. Els diversos treballs musicològics sobre els ministrers ens mostren que, de fet, aquestes mateixes peces per ser cantades formaven part del repertori habitual dels conjunts de ministrers, que a vegades acompanyaven les veus en la seva interpretació, mentre que altres vegades simplement les tocaven amb els seus instruments i sense veus. A més d’aquestes peces, el programa també compta amb algunes obres concebudes ja d’entrada per a ser tocades amb instruments com “la spagna” o la coneguda “Danza Alta” de Francisco de la Torre.
El programa “In mani dei catalani” ens ofereix la possibilitat d’escoltar fins a vint-i-set peces del segle XVI recollides en reduïts grups en funció del cançoner al qual pertanyen. El conjunt d’instruments de vent i la percussió ens acosten els aromes musicals de dues ribes mediterrànies que en altres temps eren més properes, la hispànica i la itàlica.
Duració
70 minuts (amb descans)
Requisits
· 6 faristols, 7 cadires i il·luminació necessària per la lectura de les partitures.
· Una taula llarga per a poder-hi deixar els instruments mentre no es toquen.
· Transfers pels músics i especialment per la percussió des de l’arribada a l’aeroport fins a la tornada.
· Disponibilitat de l’espai escènic un mínim de 3 hores abans del concert per al muntatge i l’afinació dels instruments i un assaig general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada