Programa: El Duc de Lerma

EL DUC DE LERMA

1607-2007: 400 anys de l’adquisició del Cançoner

Col·laboració entre La Caravaggia i Les Sacqueboutiers

La Caravaggia i Les Sacqueboutiers recuperen una selecció de fabordons, himnes i motets del Cançoner de Lerma, amb motiu del quart centenari de la seva adquisició. Es tracta d’una de les poques compilacions de música escrita íntegrament per a l’ús dels ministrers (cornetes, xeremies, flautes, sacabutxos, baixons...). Una joia del repertori hispànic molt poc interpretada que aquí se’ns presenta amb alguns dels músics més qualificats i reputats a nivell internacional en les seves respectives especialitats.

Intèrprets

LA CARAVAGGIA & Les Sacqueboutiers

Pedro Estevan, percussió

Marc Clos, percussió

Josep Borràs, baixó i xeremia

Joaquim Guerra, baixó i xeremies

Daniel Lasalle, sacabutx

Simeón Galduf, sacabutxos

Jordi Giménez, sacabutxos

Valentín Pérez, sacabutx

Beatrice Delpierre, xeremies i flautes

Philipe Canguilhem, xeremies i flautes

Jean Pierre Canihac, corneta

Lluís Coll, corneta

Jean Pierre Canihac i Lluís Coll, direcció artística

Programa

I

Anònim

La guerre (5vv)*

Basat en la batalla de Clément Janequin (c.1485-1558) i Philippe Verdelot (c. 1480/85- c.1530/32)

Nicolas Gombert (c.1495-c.1560)

Mon seul (7vv)*

Anònim

Pabana francesa (4vv)*

La de las medias, la de las dames y la francesa (4vv)*

Orlando di Lassus (c.1530/32-1594)

Bonjour mon coeur (4vv)*

Margot laboures les vignes (4vv)*

Giovanni Maria Nanino (1543/44-1607)

Dolce fiammelle mia (5vv)**

Josquin des Prez (c. 1450/55-1521)

Ave Maria (6vv)*

Francisco Guerrero (1528-1599) / Cristóbal de Morales (1500-1553)

Lauda Herusalem (6vv)** ^y ***

Fabordones para las chirimías (4vv)* ^y **

II

Anònim

La Galera, La de don Juan (4vv)*

Francisco Guerrero / Juan de Urreda (1451-c.1482)

Pange lingua gloriosi (4/5vv)* ⁱ **

Anònim

La ytaliana, tanque (4vv)*

Basada en Tan que vivray de Claudin de Sermisy (c.1490-1562)

Pieza para ministriles sin título (4vv)*

Francisco Guerrero

O dulçe y gran contento (5vv)**

Todos aman (5vv)** ^y ***

Phillipe Rogier (c.1561-1596)

Super flumina babilonis (8vv)****

I Tono (5vv)**

Transcripció i edició: Douglas Kirk i Arnau Rodon

Revisió música ficta: Philipe Canguilhem

*Utrecht, Biblioteca de la Universidad, ms. R 3.L.16,

**Lerma, Archivo de San Pedro, ms. mus.1

***Granada, Biblioteca Manuel de Falla, ms. 975

****Puebla, Archivo Musical de la Catedral, legajo 28

Notes de Programa

Una de les particularitats de la vida musical espanyola del segle XVI es troba en la presència regular d’instrumentistes (anomenats ministrils o ministrers) en el sí de les capelles musicals de les grans esglésies del regne. Des de 1553, els canonges de la catedral de Sevilla havien decidit contractar sobre una base salarial anual (i no més per a cada ocasió) a un grup de ministrers, pel motiu que “sería muy útil y perfectamente compatible con las Escrituras Sagradas, hacer uso de todo tipo de música instrumental en esta catedral, sobre todo por la fama, el esplendor, y las grandes dimensiones de la misma, y además, todas la demás catedrales de España emplean constantemente la música instrumental”. Els mateixos canonges afegien igualment que la música dels ministriles “mueve a un mayor afecto y devoción e incita las gentes a seguir a las procesiones e ir a los servicios religiosos”. Aquest darrer argument i els anteriors poden explicar la presència massiva d’instrumentistes no només en les principals catedrals espanyoles, sinó també en els centres secundaris com Lerma, Àvila o Jaén.

El nombre d’instrumentistes contractats podia variar, però com a norma general, els grups comptaven amb de quatre a sis músics (com en el cas de Sevilla mencionat més amunt), tot i que no era estrany poder veure aquest nombre doblat per la contractació excepcional de músics suplementaris en ocasió de les festes més importants.

La característica principal dels grups de ministrers espanyols resideix en el tipus d’instruments utilitzats, gairebé exclusivament instruments de vent: a les úniques xeremies i sacabutxos presents a l’inici del renaixement, s’hi afegeixen ràpidament les cornetes (per les part agudes) y els baixons (per les parts greus), a partir de la segona meitat del segle XVI. Encara a Sevilla, del temps de la presència de Francisco Guerrero, un document de 1586 estipula que aquests són els instruments que s’havien d’utilitzar. Per altra banda, el fet de treballar només amb instruments de vent no impedia la indispensable recerca de la varietat dels timbres. El mateix document, signat per Guerrero mateix, precisa en efecte que quan el Salve Regina és executat pels instrumentistes, “de los tres versos que se toquen, uno lo será con la chirimía, otro con la corneta y el tercero con las flautas, ya que a quien lo escucha resulta molesto oír siempre el mismo instrumento”.

El present concert proposa fer reviure la tradició dels ministrers a partir d’una selecció de peces extretes del repertori que es tocava just a l’inici del segle XVII pels instrumentistes lligats a l’església de San Pedro de Lerma, situada sota el patronatge del duc Francisco Gómez Sandoval, primer ministre de Felip III d’Espanya a partir de 1598. L’interès del duc pel seu poble natal explica per sí sol les profundes transformacions de l’aspecte arquitectònic i de les institucions religioses de Lerma les quals obtingueren el benefici del duc en l’època.

Entre 1601 i 1607, en efecte, el duc reconstrueix completament Lerma, donant-li al poble un palau, una església, un monestir, sis convents, un gran jardí habilitat i carrers pavimentats que rodejaven belles places. A partir de 1607 contracta, a més d’un organista i de sis cantors, quatre instrumentistes (un xeremia, dos sacabutxos i un baixó) pel servei de l’església de San Pere, fins i tot abans que estigués completament acabada. Un cornetista i flautista se’ls uneix menys de dos mesos després. El musicòleg americà Douglas Kirk ha pogut establir que aquest últim instrumentista, Andrés Alamillos, provinent de Palència i Lleó, portava amb ell els dos manuscrits que contenien el preciós repertori que s’executarà en aquest concert.

Aquests dos llibres de música, miraculosament preservats, i conservats en el seu lloc el primer i a la biblioteca de la Universitat d’Utrecht (Holanda) el segon, apareixien ja en un inventari de 1609, com a llibres de cançons per a ministriles. Segons Kirk, no van ser copiats a Lerma, daten sobretot de 1580-1590 i un dels dos prové, segons tota versemblança, de la capella reial de Madrid, ja que conté nombroses obres inèdites de Philippe Rogier, el compositor principal de Felip II. Així, la música continguda en aquests llibres reflecteix més el gust dels ministrer propers al poder reial que al d’instrumentistes provincians allunyats dels centres musicals d’importància.

El repertori escollit en el present programa reflexa la diversitat d’obres que eren tocades pels ministrers, en particular la seva capacitat d’escollir peces sagrades i profanes en funció del context. Les ocasions de tocar eren nombroses: processons, oficis de festes, etc. A més, és ben possible que els instrumentistes de San Pedro s’haguessin de presentar en cerimònies cíviques o de cort, augmentant així en molt les ocasions en què se’ls podia sentir.

No serà una sorpresa constatar que les peces de compositors actius a Espanya són les més nombroses en els manuscrits tant els recents (Rogier i Guerrero) com els més antics, tals com la cançó de Nicolas Gombert, qui fora mestre dels nens cantors del cor de Carles V. Però trobem també un repertori internacional de moda (Nanino, Lassus), prova que la música circulava relativament ràpid d’un país a l’altre, i que Lerma no estava al marge d’aquest moviment.

La gran majoria del repertori consisteix en l’execució instrumental d’obres concebudes originalment per a les veus. Molt poques danses figuren en els dos manuscrits, l’essencial de la música purament instrumental està representat per fabordons, curtes intervencions destinades a alternar amb el cant pla en el moment del recitat dels salms, especialment durant l’ofici de les Vespres. Tocar amb instruments obres concebudes per a veus pot semblar, en un primer moment, un empobriment o, almenys, una manera poc interessant de reciclar el repertori antic. En canvi, però, com recorda Guerrero a l’inici del document citat més amunt, els ministrers no s’acontentaven amb tocar les parts vocals sense modificar les melodies originals, tot el contrari. Afegir ornamentacions, les “disminuciones” o “glosas” (terme típicament espanyol), representa l’essència mateixa de l’art dels ministrers. Un cop el compositor sevillà s’ha referit a aquesta pràctica, avisa als instrumentistes del risc inherent que comporta: “Cuando improvisen las glosas, deberán respetar cuidadosamente algún orden, por lo que a lugares y tiempos respecta. Cuando un menestril añada glosas a su interpretación, otro deberá ceder y limitarse a tocar la notas escritas, pues se produciría una cacofonía absurda si los dos improvisasen glosas simultáneamente”.

Esperem que aquest tipus de figures no es produeixi aquesta nit!

Text: Philippe Canguillem

Trad.: Lluís Coll

Duració

80 minuts (amb descans)

Requisits

· 20 faristols, 8 cadires i il·luminació necessària per la lectura de les partitures.

· Transfers pels músics i especialment per les percussions des de l’arribada a l’aeroport fins a la tornada.

· Disponibilitat de l’espai escènic un mínim de 3 hores abans del concert per al muntatge i l’afinació dels instruments i un assaig general.